Els reptes per al futur dels mitjans, segons el Digital News Report 2021

La pandèmia per COVID-19 ha millorat la confiança en els mitjans de comunicació i ha accelerat algunes tendències en el consum de notícies digitals, segons recull la desena edició del Digital News Report. En una enquesta online a més de 92.000 persones de 46 mercats, realitzada per l’Institut Reuters per a l’Estudi del Periodisme, s’analitza també l’evolució dels models de pagament per continguts, la desinformació, la imparcialitat i l’ús de les xarxes socials per al consum de notícies, especialment entre la joventut.

Els mitjans impresos s’han vist particularment perjudicats per la COVID-19, accelerant la tendència decreixent dels últims anys. La caiguda en el consum de premsa en paper ha estat d’entre 5 i 11 punts en un any. En el cas d’Espanya, el 26% dels enquestats afirma haver consumit mitjans impresos, 8 punts menys que l’any 2020.

El consum de notícies per televisió, en canvi, s'ha mantingut estable, si no s'ha incrementat en l'últim any. En alguns països, com el Regne Unit, va augmentar la preferència per la televisió com a principal mitjà, per davant de l'online. A Espanya, s'ha frenat lleugerament la caiguda iniciada l'any 2015 i el 64% dels enquestats afirma informar-se per la televisió.

Pel que fa als mitjans online, els webs que més han incrementat l'audiència online serien els dels grans mitjans comercials i els mitjans públics, especialment els que tenien la reputació d'oferir notícies online fiables, si bé per la metodologia de l'estudi, basada en les declaracions i percepcions dels usuaris, aquesta afirmació es podria contrastar amb les dades reals d'audiència online.

El mòbil, principal dispositius per informar-se

Encara que en els darrers anys el telèfon intel·ligent havia sobrepassat a l'ordinador com a dispositiu on informar-se, la crisi ocasionada per la COVID-19 no ha fet més que accelerar aquesta tendència. El 78% dels enquestats a Espanya afirma accedir a les notícies des del mòbil, més del doble del 36% que accedeix des de l'ordinador.

Al Regne Unit, el 68% s'informa des del mòbil i el 43% des de l'ordinador. Curiosament, als Estats Units la bretxa no és tan gran: el 60% accedeix a les notícies des del mòbil per un 45% des de l'ordinador.

Augmenta la confiança en els mitjans

De mitjana, el 44% dels enquestats confia en les notícies en general, un percentatge que augmenta sis punts respecte 2020. Finlàndia és el país amb un nivell més elevat de confiança, un 65%, i els Estats Units, el que la té més baixa (un 29%). És significatiu recordar que les enquestes es van realitzar unes setmanes després de què Donald Trump incendiés les xarxes socials no assumint la derrota electoral i després de l'assalt dels seus partidaris al Capitoli.

Espanya està lleugerament per sota de la mitjana, amb un 36% de nivell de confiança. Aquesta xifra és encara inferior entre els menors de 45 anys (27% de confiança entre els de 18 a 24 anys, 28% entre els de 25 a 34, 30% entre els de 35 a 44 anys).

Els enquestats atorguen diversos graus de confiança a les notícies en funció d'on les trobin:

  • les notícies a les xarxes socials generen confiança per a només el 24%
  • les notícies als cercadors són fiables per al 34%

No obstant, en alguns països la polarització ha afectat la confiança en els mitjans. Als Estats Units hi ha més percentatge de població que desconfia de les notícies (un 44%) que la que hi confia (un 29%). Aquesta desconfiança es dona en major grau entre els nord-americans autoconsiderats de dretes.

Malgrat la polarització que sembla dominar part de l'ecosistema mediàtic, els enquestats donen suport als ideals d'imparcialitat i objectivitat en les notícies:

  • el 74% creu que els mitjans haurien de mostrar diferents punts de vista i deixar que l'audiència es formés la seva pròpia opinió
  • el 66% està d'acord en què els mitjans haurien d'intentar ser neutrals en tots els temes (però un 24% considera que en algunes qüestions no té sentit que els mitjans intentin ser neutrals)

També consideren que cal donar el mateix temps a tots els punts de vista, fins i tot a aquells que es basen en arguments menys sòlids. Els joves són els que més veuen el perill d'aquesta posició quan s'aborden temes com els antivacunes, el racisme o la negació del canvi climàtic.

El pagament per continguts no creix prou ràpidament

Durant 2020, més mitjans impresos i nadius digitals han llançat models de subscripció, d'afiliació o de donació. Tot i això, el creixement en les subscripcions no s'ha accelerat. En els 20 països on s'han impulsat els models de pagament per continguts, un 17% dels enquestats afirma haver pagat per notícies online (dos punts més que l'any 2020). La situació és desigual, amb uns envejables percentatges de subscriptors als països nòrdics (un 45% a Noruega o un 30% a Suècia) i un 21% als Estats Units.

A Espanya, un 12% dels enquestats diu haver pagat per notícies online, el mateix percentatge que 2020, encara que l'oferta s'ha multiplicat. La xifra és lleugerament superior en les franges de 18 a 24 anys (16%) i de 35 a 44 anys (16%).

Si bé la tendència és que a cada país un o molts pocs mitjans s'emportin la majoria de les subscripcions, a mercats més madurs com els Estats Units més de la meitat dels que paguen estan subscrits a més d'un mitjà.

Major preocupació per la desinformació

L'estudi constata una major preocupació per la desinformació (58%), especialment en els àmbits del coronavirus (54%), la política (43%), les celebritats (29%), els productes i serveis (22) i el canvi climàtic (20%).

Els enquestats consideren que els principals difusors d'informació enganyosa sobre la COVID-19 són els polítics nacionals (29%), altres persones (16%), els activistes (15%), els periodistes (11%) i els governs estrangers (9%). Els països amb una major preocupació per la desinformació publicada pels polítics són Brasil (41%), Polònia (41%) i els Estats Units de Donald Trump (33%).

Els canals on es difon la desinformació sobre la COVID-19 són: Facebook (28%), webs i aplicacions de notícies (17%) WhatsApp i altres aplicacions de missatgeria (15%), els cercadors (7%), Twitter (6%) i YouTube (6%).

Xarxes socials per a la informació

Des de l'any 2014, l'estudi ha fet un seguiment de l'ús de les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria a dotze països (el Regne Unit, els Estats Units, Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Irlanda, Dinamarca, Finlàndia, Japó, Austràlia i Brasil), obtenint una radiografia dels canvis de preferències dels usuaris.

Com es pot observar en el gràfic següent, les xarxes més emprades per informar-se són Facebook, YouTube i Whatsapp.

No obstant, la situació no és homogènia a tots els països ni a totes les franges d'edat. A Espanya, les aplicacions de missatgeria tenen més pes:

Hi ha diferències en les xarxes emprades per homes i dones, amb un major ús de Facebook, Instagram i Whatsapp per part de les dones i més presència de YouTube i Twitter en el cas dels homes.

En aquesta edició, l'estudi ha preguntat quina era la principal motivació per emprar cada xarxa social per informar-se. Resulta molt significatiu el grau de maduresa en l'ús de les xarxes, com mostra l'especialització: Facebook és la xarxa on els usuaris es troben amb les notícies mentre estan fent altres tasques; TikTok, Snapchat, Instagram i YouTube s'identifiquen amb una forma entretinguda i divertida d'informar-se; i Twitter és la xarxa per assabentar-se de les darreres notícies i per debatre.

En el cas d'Espanya, YouTube és principalment la xarxa on obtenir altres perspectives no ofertes pels mitjans, a més d'una xarxa entretinguda; a Facebook tenen més pes les darreres notícies que el debat; i Twitter és considerat encara més la principal xarxa per a les novetats informatives amb menor importància del debat.

L'estudi també posa el focus en quines són les persones o canals referents a cadascuna de les xarxes: si els usuaris segueixen els perfils dels mitjans i els periodistes, o els d'influencers o altres celebritats. En el cas de Facebook i Twitter, els usuaris afirmen prestar atenció als mitjans (28% i 31%, respectivament), però a xarxes com TikTok, Snapchat i Instagram, són clarament superats pels influencers i la gent corrent.

A Espanya, els usuaris afirmen prestar més atenció a la gent corrent i a les fonts alternatives que a les personalitats o els polítics per tal d'informar-se.

La joventut i les xarxes socials

Hi ha diferències significatives en l'ús de les xarxes per part dels menors de 35 anys. Aquest fet, juntament amb l'efecte dels influenciadors i amb la percepció que la cobertura que se'ls dona no és prou justa, suposa un gran repte per als mitjans.

A Espanya, el grup de 18 a 24 anys fa un ús testimonial de Facebook, però és més actiu a Instagram, a Twitter, TikTok i Snapchat. També fa un ús lleugerament superior de YouTube.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *