L’storytelling als mitjans de comunicació: com afecta les rutines de producció?

L’storytelling ha entrat en les redaccions però, què implica això per al periodisme? Un estudi publicat a ISOJ Journal, volum 8, número 1, la primavera de 2018 entrevista 67 periodistes de premsa, ràdio, televisió i digital, per recollir les diferències en el perfil, la preparació i la presentació de les informacions dels redactors i els narradors.

Mentre els primers es basen en els criteris de noticiabilitat tradicionals, com l’actualitat i la novetat, per als narradors l’èxit de les històries està en que no són en absolut d’actualitat. Els periodistes tradicionals donen molta importància a les convencions periodístiques, com la piràmide invertida, les 5W i l’equilibri dels punts de vista. Els narradors, en canvi, desafien moltes d’aquestes convencions fent servir tècniques literàries i cinematogràfiques.

Reporters (“news makers”)Narradors (“storytellers”)
CaracterístiquesExtensa llista de contactes
Nas per a les notícies
Bons redactors, però no és el principal
Sisè sentit per a les històries
Molt bona redacció
Preparació de les històriesNecessiten un vincle amb l’actualitat
Valors informatius d’actualitat i novetat
Sense vincle amb l’actualitat
Sense interès per les exclusives
Altres enfocaments
Definició de les històriesAngles predefinits. Diferents d’altres mitjans.
Audiovisuals: planificació
Escrits: sense angles predefinits. Guiar-se per la intuïció.
Presentació de les històriesPiràmide invertida
5W
Equilibri dels punts de vista
Observadors imparcials
Tècniques literàries o cinematogràfiques
Equilibri dels punts de vista menys important
Narradors presents en les històries
Resum de les principals diferències entre els reporters i els narradors

L’estudi es va desenvolupar en tres fases. En la primera, entre febrer i maig de 2013 es va entrevistar 33 periodistes de les redaccions de quatre diaris belgues. A cada redacció es va fer el seguiment de cinc reporters de notícies nacionals, per reconstruir el procés de producció de les notícies. A més es van fer entrevistes en profunditat amb aquests periodistes, així com amb els seus caps i els editors.

En la segona fase, entre novembre de 2014 i gener de 2015, es van entrevistar 22 periodistes de dos diaris, un belga i un dels Països Baixos. D’aquests, disset eren reporters (de nacional, de política, economia, assumptes exteriors i ciència), tres eren editors en cap i dos eren editors.

En la tercerca fase, entre gener i juny de 2017, es van fer entrevistes en profunditat a 13 periodistes belgues i dels Països Baixos, sis dels quals treballaven per a televisions i/o ràdios, cinc per a diaris o revistes en paper, i dos eren periodistes digitals.

Una de les primeres observacions de l’estudi és que en tots els diaris estudiats, el diari en paper encara es considerava més important que l’edició online (cal tenir en compte la cronologia de l’estudi, pel que seria interessant comprovar si en l’actualitat la situació és la mateixa o no). Tot i així, “la omnipresència de les notícies online” havia influït enormement les rutines periodístiques.

Els narradors, un rol o com una identitat?

Els entrevistats proporcionen una definició ben diferenciada dels reporters i dels narradors.

Així, el reporter prototípic té una llista de contactes molt extensa i està trucant per telèfon sense parar. Té nas per a les notícies i no li importa que els editors acabin refent la seva notícia per donar sentit al que han trobat.

Per contra, un paradigma de narrador és elogiat per tenir molt bona redacció, i un sisè sentit per les històries. Sap com reconèixer una història, a partir dels detalls.

Tot i així, no hi ha unanimitat en la consideració dels narradors. Uns els consideren un rol temporal, uns altres una identitat (ets narrador o no l’ets) o fins i tot un punt de vista.

Independentment de com els considerin, hi ha diferències significatives en la forma de treballar dels narradors i els reporters. Veiem com afecta les diferents fases del procés de producció de les notícies:

El paper de l’actualitat en la creació d’històries

Els reporters necessiten un detonant, un esdeveniment d’actualitat que els serveix per explicar una determinada història. Si una història no es pot vincular a cap fet d’actualitat, habitualment “flota” durant dies fins que acaba desapareixent de les previsions. El detonant està vinculat amb els valors informatius de l’actualitat i la novetat.

Els narradors, en canvi, no vinculen les seves històries a cap fet d’actualitat. Sovint presumeixen de què les històries que han tingut més èxit són les que no eren en absolut noticiables. No els interessen les exclusives. I amb orgull expliquen que gairebé mai surten a la portada del diari o a l’obertura de l’informatiu.

Els narradors argumenten que han de buscar altres enfocaments per assegurar-se de què les seves notícies són diferents del que fa tothom a internet.

“Estic convençut que [les històries són] l’únic futur dels diaris i les revistes … Els diaris han de trobar un nou rol amb l’aparició d’Internet … Per què hauria de pagar 360 euros a l’any per un diari? Crec que no per a notícies. Els diaris es poden distingir encara amb les notícies? … [Tot i que] aquestes històries han tingut una resposta tan increïble per part dels lectors.”

Periodista entrevista n. 58

L’angle de la notícia

En la reconstrucció del procés de producció, es va observar que els reporters defineixen els angles de la notícia en etapes primerenques dels procés. Així, en la reunió matinal en la que es parla dels temes que es treballaran, ja s’evidencien els angles que s’adoptaran.

Els editors actuen com a “guardians” dels angles de les notícies. Això els permet assegurar-se de què la notícia que publicaran és suficientment diferent del que ofereixen altres mitjans sobre els mateixos fets. Afegint un “angle únic” es diferencien no només d’altres mitjans que han publicat la informació abans, sinó dels agregadors de notícies.

Pel que fa als narradors, la predefinició dels angles i la preparació dels temes difereix molt entre els narradors audiovisuals i els narradors escrits o digitals. Els narradors audiovisuals han de preveure i planificar quin tipus de plans necessitaran, quins sons hauran d’enregistrar, quines entrevistes hauran de fer o quines imatges de recurs podran necessitar.

Els narradors escrits, en canvi, prefereixen no formular un angle sinó arribar sense idees predefinides i deixar-se endur per la intuïció. No fer entrevistes periodístiques, sinó “converses amb la gent”.

“Si estàs massa preparat, ja no et pots sorprendre … Has de deixar el màxim possible a l’atzar … No pugeu a tot el viatge amb reserves. Llavors escriuràs una història premeditada. Tot i que és més agradable parlar amb la gent espontàniament … en el moment que parles amb ells, hi ha moltes coses que passen. Et trobes amb coses molt inesperades, les coses més esbojarrades.

Periodista entrevistat, n. 65

Objectivitat o transparència

Els reporters donen molta importància a les convencions periodístiques, com la piràmide invertida, les 5W o l’equilibri dels punts de vista.

Els narradors, en canvi, desafien moltes de les convencions, com les 5Ws, ja que, en paraules d’un periodista, “fan que el teu text sigui molt avorrit”. Per contra, utilitzen tècniques literàries o cinematogràfiques, com els fils argumentals o l’ús de figures literàries, com les metàfores.

L’equilibri dels punts de vista no és tan sagrat per als narradors com ho és per als reporters. Un creador de documentals holandès afirma que “el seu objectiu és crear caràcters inoblidables i no un reflex estadístic precís de la societat”. En comptes d’observadors imparcials, els narradors sovint són presents en les seves històries, de vegades de forma subtil, mostrant un trípode o un micròfon.

Tot i això, un dels editors de notícies entrevistat considera que no hi ha una contradicció entre el periodisme basat en fets i una bona narració. Pel contrari, “com més basades en fets, més agradables de llegir resulten les notícies”.


Don’t read me the news, tell me the story”: How news makers and storytellers negotiate journalism’s boundaries when preparing and presenting news stories (abril 2018), per Jan Boesman and Irene Costera Meijer. Official Research Journal of the International Symposium on Online Journalism.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *